trossa

Potser volíeu: trossà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /ˈtɾɔ.sə/

Occidental: nord-occidental /ˈtɾɔ.sa/, valencià /ˈtɾɔ.sa/, /ˈtɾɔ.sɔ/

• Rimes: -ɔsa
• Etimologia: De trossar, segle XIV.
• Anagrama: tossar

Nom

tros·sa f. ‎(plural trosses)

1. (septentrional) farcell
2. Cabells recollits caragolant-los.
3. Corda gruixuda que uneix la vela llatina amb l'arbre que la sosté.
4. (nord-occidental) Feix de llenya o d’herba.
5. (septentrional) aixovar

Traduccions

Cabells recollits

• Castellà: moño ^(es)

Corda nàutica

• Castellà: troza ^(es)

Verb

tros·sa

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de trossar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb trossar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot