trossa

Potser volíeu: trossà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈtɾɔ.sə/
Occidental:	nord-occidental /ˈtɾɔ.sa/
	valencià /ˈtɾɔ.sa/, /ˈtɾɔ.sɔ/

• Rimes: -ɔsa
• Etimologia: De trossar, segle XIV.

Nom

trossa f. ‎(plural trosses)

1. (septentrional) farcell
2. Cabells recollits caragolant-los.
3. Corda gruixuda que uneix la vela llatina amb l'arbre que la sosté.
4. (nord-occidental) Feix de llenya o d’herba.
5. (septentrional) aixovar

Traduccions

Cabells recollits

• Castellà: moño ^(es)

Corda nàutica

• Castellà: troza ^(es)

Verb

trossa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de trossar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb trossar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tros·sa (2)
• Anagrames: orsats, sostra, sostrà, tarsos, tossar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot