trossàreu

Potser volíeu: trossareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾuˈsa.ɾəw/
	balear /tɾoˈsa.ɾəw/, /tɾuˈsa.ɾəw/
Occidental:	/tɾoˈsa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

trossàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de trossar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb trossar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tros·sà·reu (3)
• Anagrames: restauros, sostrareu, sostràreu, sostraure, torràsseu