troncareu

Potser volíeu: troncàreu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾuŋ.kəˈɾɛw/
	balear /tɾoŋ.kəˈɾəw/, /tɾuŋ.kəˈɾɛw/
Occidental:	/tɾoŋ.kaˈɾew/

• Rimes: -ɛw

Verb

troncareu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del futur de troncar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tron·ca·reu (3)
• Anagrames: contraure, contrauré