troncares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾuŋˈka.ɾəs/
	balear /tɾoŋˈka.ɾəs/, /tɾuŋˈka.ɾəs/
Occidental:	/tɾoŋˈka.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

troncares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de troncar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb troncar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tron·ca·res (3)
• Anagrames: carretons, encrostar, estroncar