troncaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾuŋˈka.ɾən/
	balear /tɾoŋˈka.ɾən/, /tɾuŋˈka.ɾən/
Occidental:	/tɾoŋˈka.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

troncaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de troncar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb troncar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tron·ca·ren (3)
• Anagrames: encontrar, entroncar