troncàreu

Potser volíeu: troncareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾuŋˈka.ɾəw/
	balear /tɾoŋˈka.ɾəw/, /tɾuŋˈka.ɾəw/
Occidental:	/tɾoŋˈka.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

troncàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de troncar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb troncar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tron·cà·reu (3)
• Anagrames: contraure, contrauré