trompar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /tɾumˈpa/, balear /tɾomˈpa/, /tɾumˈpa/
Occidental: nord-occidental /tɾomˈpa/, valencià /tɾomˈpaɾ/
  • Etimologia: Del francès tromper, segle XV, originalment «fer sonar la trompa».

Verb[modifica]

trom·par trans.

  1. enganyar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: trompo, trompa, trompem
Vocal rizotònica: /o/

Vegeu també[modifica]