tripliquegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /tɾi.pɫi.keˈɣes/

Verb

tripliquegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb triplicar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] tripliqués, triplicàs o triplicara.

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·pli·que·gués (4)