tripijoc

Català

Oriental:	/tɾi.piˈʒɔk/^ⓘ
Occidental:	nord-occidental /tɾi.piˈʒɔk/, valencià /tɾi.piˈd͡ʒɔk/

Rimes: -ɔk
Etimologia: Possiblement una combinació de trepar ‎(«saltironar») i joc, segle XIX. Joan Amades ho explica com un joc de pilota triple, amb tres partides alhora o bé un jugador en tres partides simultànies.^[1]

tripijoc m. ‎(plural tripijocs)

astúcia

↑ Amades, Joan. «Carrer del Gínjol: El tripijoc». A: Històries i llegendes de Barcelona, vol. II. Barcelona: Edicions 62, 1984. ISBN 8429721436.