trinares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tɾiˈna.ɾəs/, occidental /tɾiˈna.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

trinares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de trinar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb trinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·na·res (3)
• Anagrames: arrestin, nitrares, transiré