Vés al contingut

tributum

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /trɪˈbuː.tʊm/
  • Etimologia: Derivat de tribūtus.

tribūtum n. ‎(genitiu tribūtī)

  1. tribut, taxa
    Ex.: In capita singula servorum tributum imponebatur, Caesar (traducció:«El Cèsar va imposar una taxa per cada esclau.»)

Declinació

[modifica]
2a declinació -um, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu tribūtum tribūta
Vocatiu tribūtum tribūta
Acusatiu tribūtum tribūta
Genitiu tribūtī tribūtōrum
Datiu tribūtō tribūtīs
Ablatiu tribūtō tribūtīs


Adjectiu

[modifica]

tribūtum

  1. nominatiu neutre singular de tribūtus
  2. vocatiu neutre singular de tribūtus
  3. acusatiu masculí singular de tribūtus
  4. acusatiu neutre singular de tribūtus

Verb

[modifica]

tribūtum

  1. supí acusatiu de tribuō