triagal

Català

• Etimologia: Derivat de triaga, alhora provinent del llatí theriacus.

Adjectiu

triagal inv. ‎(plural triagals)

1. Cosa de triaga o que té les seves propietats.

Traduccions

trigal [1] (de triaga)

• Castellà: triacal ^(es)
• Llatí: theriacus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·a·gal (3)
• Anagrama: argilat

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.