treva

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈtɾe.βə/, balear /ˈtɾe.və/

Occidental: nord-occidental /ˈtɾe.βa/, valencià /ˈtɾe.va/, /ˈtɾe.βa/

• Rimes: -eva
• Etimologia: Del fràncic *triuwa ‎(«fidelitat»), segle XII, doblet de l’antic treuga.
• Anagrames: trave, vàter, verat, vetar

Nom

tre·va f. ‎(plural treves)

1. Acord per aturar temporalment les hostilitats en una guerra o conflicte.
2. Metafòricament, interrupció del treball, del dolor, etc.

Compostos i expressions

• Donar treva: suspendre allò que mortifica.
• Fer treves: suspendre la guerra.

Traduccions

treva [1] (acord)

• Anglès: truce ^(en)
• Castellà: tregua ^(es); armisticio ^(es)

• Francès: trêve ^(fr)
• Llatí: induciae ^(la)

treva [2] (interrupció)

• Castellà: tregua ^(es);

• Llatí: induciae ^(la)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot