trenta-dosè

Potser volíeu: trenta-dosé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˌtɾɛn.tə.duˈzɛ/, balear /ˌtɾən.tə.duˈzə/

Occidental: /ˌtɾen.ta.doˈze/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Derivat de trenta-dos amb el sufix -è.

Numeral

<  31è	32è		> 33è
Cardinal: Ordinal: Prefix:		trenta-dos trenta-dosè dotriaconta-
Viccionari:Llista de nombres en català

trenta-dosè m. ‎(femení trenta-dosena, plural masculí trenta-dosens, plural femení trenta-dosenes)

1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició trenta-dos.
2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit trenta-dos parts iguals.

Notes d'ús

• Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
• L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí.

Sinònims

• trenta-dosé, en valencià

Traduccions

Traduccions: trenta-dosè

• Anglès: thirty-second ^(en)
• Castellà: trigésimo ^(es) segundo
• Francès: trente-deuxième ^(fr)
• Gallec: trixésimo ^(gl) segundo

• Italià: trentaduesimo ^(it)
• Occità: trenta ^(oc) dosen, trenta ^(oc) dusau
• Portuguès: trigésimo-segundo ^(pt)

Nom

trenta-dosè m. ‎(plural trenta-dosens)

1. Una de les trenta-dues parts iguals en que es divideix un tot

   un trenta-dosè es representa 1/32

Miscel·lània

• Síl·labes: tren·ta·do·sè (4)
• Anagrama: destaroten