trentè

Potser volíeu: trente, trenté

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /tɾənˈtɛ/, balear /tɾənˈtə/

Occidental: /tɾenˈte/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Derivat de trenta amb el sufix -è.

Numeral

<  29è	30è		> 31è
Cardinal: Ordinal: Col·lectiu: Prefix:		trenta trentè trentena triaconta-
Viccionari:Llista de nombres en català

trentè m. ‎(femení trentena, plural masculí trentens, plural femení trentenes)

1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició trenta.
2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit trenta parts iguals.

Notes d'ús

• Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
• L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí.

Sinònims

• trenté, en valencià
• trigèsim

Traduccions

Traduccions

• Anglès: thirtieth ^(en)
• Castellà: trigésimo ^(es)
• Esperanto: trideka ^(eo)
• Francès: trentième ^(fr)

• Gallec: trixésimo ^(gl)
• Italià: trentesimo ^(it)
• Occità: trenten ^(oc), trentau ^(oc)
• Portuguès: trigésimo ^(pt)

Nom

trentè m. ‎(plural trentens)

1. Una de les trenta parts iguals en que es divideix un tot

   un trentè es representa 1/30

Miscel·lània

• Síl·labes: tren·tè (2)
• Anagrama: retent

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot