trencament

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /tɾəŋ.kəˈmen/, balear /tɾəŋ.cəˈment/, /tɾəŋ.kəˈmen/

Occidental: nord-occidental /tɾeŋ.kaˈmen/, valencià /tɾeŋ.kaˈment/, /tɾeŋ.kaˈmen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: De trencar.

Nom

tren·ca·ment m. ‎(plural trencaments)

1. Acció de trencar.
2. Acció d'incomplir una llei u ordre judicial.

Sinònims

• ruptura, escissió, tallada,
• transgressió

Traduccions

1

• Anglès: break ^(en)

• Castellà: ruptura ^(es)

2

• Italià: violazione ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB