traslluir-se

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /tɾəzˈʎujr.sə/
balear /tɾəzˈʎujɾ.sə/, /tɾəz.ʎujrˈsə/
Occidental:  nord-occidental /tɾazˈʎujr.se/
valencià /tɾazˈʎujɾ.se/, /tɾazˈʎwiɾ.se/

Verb[modifica]

traslluir-se pron.

  1. Deixar-se veure per entre una cosa diàfana o clara.
  2. (figuradament) Inferir-se alguna cosa en virtut dels antecedents o indicis que se’n tenen.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: em traslluo, es traslluu, ens traslluïm

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot