transcendent
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /tɾən.sənˈden/ balear /tɾən.sənˈdent/, /tɾən.sənˈden/ Occidental: nord-occidental /tɾan.senˈden/ valencià /tɾan.senˈdent/, /tɾan.senˈden/
- Rimes: -ent
- Etimologia: Del llatí trānscendēns.
Adjectiu
[modifica]transcendent inv. (plural transcendents)
- Que sobrepassa els límits normals.
- «El restabliment a Girona d'estudis universitaris i la constitució formal de la Universitat de Girona a finals del segle XX ha estat un fet transcendent en la vida de la ciutat.» (Jaume de Puig i Oliver, Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca Diocesana del Seminari de Girona, 2016, p.7)
- (matemàtiques) Relatiu o pertanyent al conjunt dels nombres transcendents.
Sinònims
[modifica]Antònims
[modifica]Traduccions
[modifica]que té capacitat
- Anglès: transcendent (en)
- Castellà: trascendente (es)
- Francès: transcendent (fr)
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: trans·cen·dent (3)
- Anagrama: capça
Vegeu també
[modifica]Anglès
[modifica]- Pronúncia: /tɹænˈsɛndɛnt/
Adjectiu
[modifica]transcendent (comparatiu more transcendent, superlatiu most transcendent)