transcendent

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /tɾən.sənˈden/
balear /tɾəns.sənˈdent/, /tɾəns.sənˈden/
Occidental:  nord-occidental /tɾan.senˈden/
valencià /tɾan.senˈdent/, /tɾan.senˈden/

Adjectiu[modifica]

transcendent inv. ‎(plural transcendents)

  1. Que sobrepassa els límits normals.
    «El restabliment a Girona d'estudis universitaris i la constitució formal de la Universitat de Girona a finals del segle XX ha estat un fet transcendent en la vida de la ciutat.» ([1])
  2. (matemàtiques) Relatiu o pertanyent al conjunt dels nombres transcendents.

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: trans·cen·dent (3)
  • Anagrama: capça

Vegeu també[modifica]

  1. Jaume de Puig i Oliver, Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca Diocesana del Seminari de Girona, 2016, p.7


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /tɹænˈsɛndɛnt/

Adjectiu[modifica]

transcendent ‎(comparatiu more transcendent, superlatiu most transcendent)

  1. transcendent

Vegeu també[modifica]