transcendent
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /tɾən.sənˈden/ balear /tɾəns.sənˈdent/, /tɾəns.sənˈden/ Occidental: nord-occidental /tɾan.senˈden/ valencià /tɾan.senˈdent/, /tɾan.senˈden/
- Rimes: -ent
- Etimologia: Del llatí trānscendēns.
Adjectiu[modifica]
transcendent inv. (plural transcendents)
- Que sobrepassa els límits normals.
- «El restabliment a Girona d'estudis universitaris i la constitució formal de la Universitat de Girona a finals del segle XX ha estat un fet transcendent en la vida de la ciutat.» ([1])
- (matemàtiques) Relatiu o pertanyent al conjunt dels nombres transcendents.
Sinònims[modifica]
Antònims[modifica]
Traduccions[modifica]
que té capacitat
- Anglès: transcendent (en)
- Castellà: trascendente (es)
- Francès: transcendent (fr)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: trans·cen·dent (3)
- Anagrama: capça
Vegeu també[modifica]
- ↑ Jaume de Puig i Oliver, Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca Diocesana del Seminari de Girona, 2016, p.7
Anglès[modifica]
- Pronúncia: /tɹænˈsɛndɛnt/
Adjectiu[modifica]
transcendent (comparatiu more transcendent, superlatiu most transcendent)