Vés al contingut

tranchier

De Viccionari

Francès antic[modifica]

  • Etimologia: Verb 1, nom: Podria venir del llatí vulgar *trinicare ‎(«tallar en tres trossos»), influït per l'occità i el català trencar. Una altra possibilitat és que sigui derivi del gàl·lic *trincare o *trancare ‎(«talla»), relacionat amb el llatí truncare ‎(«trossejar, tallar»).
  • Etimologia: Verb 2: Variant de transir.

Verb[modifica]

tranchier

  1. tallar, amputar
  2. petar, explotar
  3. eliminar

Nom[modifica]

tranchier m.

  1. fossat, trinxera

Verb[modifica]

tranchier

  1. transformar