trallar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /tɾəˈʎa/
Occidental:  nord-occidental /tɾaˈʎa/
valencià /tɾaˈʎaɾ/, /tɾaˈʎa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: 1: De tralla i la desinència -ar, segle XX.
  • Etimologia: 2: D'origen incert, potser de l’argot tralla, de metralla ‎(«música contundent, que atordeix»), segle XXI.

Verb[modifica]

trallar trans.

  1. (Sopeira) lligar, fermar
  2. (Solsona) conjuminar, arreglar
    Va vestida de pastora, però que mal trallada!

Verb[modifica]

trallar intr.

  1. (argot) vomitar
    La Maria anava tan borratxa que va estar trallant tota la nit.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: trallo, tralla, trallem

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: tra·llar (2)
  • Anagrama: ratllar

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Com Ho Diria sobre trallar