traho

Llatí

• Pronúncia: /ˈtra.hoː/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *tragʰ-.

Verb

trahō ‎(1a present^?), trahis ‎(2a present), traere ‎(infinitiu), traxī ‎(perfet), tractum ‎(supí)

1. estirar, jo estiro
2. portar, jo porto

   Ex.: sese quisque praeda locupletem fore, victorem domum rediturum trahebant. — (traducció: «Cadascú portava cap a la seva ment la idea que es farien rics amb el botí i que tornarien a casa victoriosos.»)

Derivats

abstraho attraho circumtrahō contraho dētrahō distraho extraho intertrahō

intrahō obtrahō pertraho protraho retraho subtraho