trabucaire

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Trabucaires disparant salves
  • Pronúncia(i): oriental /tɾə.βuˈkaj.ɾə/, occidental /tɾa.βuˈkaj.ɾe/
  • Rimes: -ajɾe
  • Etimologia: De trabuc i el sufix -aire.

Nom[modifica]

trabucaire m. ‎(plural trabucaires)

  1. (històric) Bandoler o combatent armat de trabuc.
  2. (folklore) Component d’un grup que dispara trabucades de salva en festes populars.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: tra·bu·cai·re (4)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \tɾa.βuˈkai.ɾe\
Americà: alt /t͡s(a).buˈkai.ɾe/, baix \tɾa.βuˈkai.ɾe\

Adjectiu[modifica]

trabucaire inv. ‎(plural trabucaires)

  1. fanfarró, agosarat

Nom[modifica]

trabucaire m. ‎(plural trabucaires)

  1. trabucaire

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: tra·bu·cai·re (4)


Francès
[modifica]

Nom[modifica]

trabucaire m. ‎(plural trabucaires)

  1. trabucaire