totxo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Un totxo de la construcció
  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈtɔ.t͡ʃu/, balear /ˈtɔ.t͡ʃo/, /ˈtɔ.t͡ʃu/
Occidental: /ˈto.t͡ʃo/
  • Etimologia: De l'aragonès tocho ‎(«bastó de pastor»), d’origen incert, onomatopeic, preromà o llatí vulgar, segle XIV.

Nom[modifica]

tot·xo m. ‎(plural totxos)

  1. Maó gruixut.
    Aquest edifici, originàriament d'estil gòtic i modernament reformat amb totxos...[1]
  2. Llibre de moltes pàgines.
    Sobre la llefiscosa taula hi havia quatre totxos descomunals d'una enciclopèdia .[2]
  3. Cosa feixuga o voluminosa.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

tot·xo m. ‎(plural totxos, femení totxa)

  1. Persona amb poca capacitat d'enteniment.
    Ets un totxo, un ximple! j Que n'és de difícil fugir de la vanitat de la lluita, de l'ambició de figurar![3]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Manuel Riu, Carme Batlle i Gallart, Castells, guaites, torres i fortaleses de la Catalunya medieval, 1987
  2. Inés Macpherson, El secret de Lucia Morke, 2011
  3. Pere Foix, Apòstols i mercaders: quaranta anys de lluita social a Catalunya, 1957