tortuga

De Viccionari


Català
[modifica]

Astrochelis radiata
Oriental:  central /turˈtu.ɣə/
balear /toɾˈtu.ɣə/, /turˈtu.ɣə/
Occidental:  /toɾˈtu.ɣa/
  • Rimes: -uɡa
  • Etimologia: Del llatí tartaruchus ‎(«dimoni»), derivat del grec ταρταροῦχος ‎(tartaroûkhos, «habitant del Tàrtar»), per la personificació del mal que en l'antigitat es feia de les tortugues en el llot, segle XIV.

Nom[modifica]

tortuga f. ‎(plural tortugues)

  1. Rèptil que forma un ordre propi (testudines), caracteritzat per l'enorme closca que li cobreix quasi tot el cos (tant per dalt com per sota). Té quatre potes curtes, una cua i una boca en forma de bec.
  2. Formació militar dels antics romans que per la seva forma de protecció, cobertura d'escuts per dalt i pels costats, recorda l'animal de l'accepció anterior.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: tor·tu·ga (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \toɾˈtu.ɣa\
Americà: alt /t(o)ɾˈtu.ɡa/, baix \toɾˈtu.ɣa\

Nom[modifica]

tortuga f. ‎(plural tortugas)

  1. tortuga

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: tor·tu·ga (3)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tortuga