torneig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /turˈnɛt͡ʃ/, balear /toɾˈnət͡ʃ/, /turˈnɛt͡ʃ/

Occidental: /toɾˈnet͡ʃ/

• Rimes: -ɛtʃ
• Etimologia: De tornejar, segle XIV.
• Anagrames: genitor, gironet, integro, negrito, toregin, tornegi, tornegí

Nom

tor·neig m. ‎(plural torneigs o tornejos)

1. (esports) Competició entre diversos esportistes o equips amb l'objectiu de guanyar un campionat.
2. A l'edat mitjana, espectacle de combat cavalleresc.

Traduccions

Traduccions: torneig

• Castellà: torneo ^(es) m.

Verb

tor·neig

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tornejar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: GDLC, DCVB