Vés al contingut

torcar

De Viccionari
Potser volíeu: torçar

Català

[modifica]
Oriental:  central /turˈka/
balear /toɾˈka/, /turˈka/
alguerès /tulˈka/
Occidental:  nord-occidental /torˈka/
valencià /toɾˈkaɾ/, /toɾˈka/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: torcà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *torcāre, de *torca ‎(«feig d’herbam o draps retorçats»), del clàssic torquēs ‎(«collar de fibres retorçades»), de torqueō ‎(«torçar»).

Verb

[modifica]

torcar trans.

  1. Eixugar, netejar fregant una superfície mullada o bruta.
    Torca la pols de l'armari mentre jo torc la salsa de sobre la taula.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: torco, torca, torquem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: tor·car (2)
  • Anagrama: cartró

Vegeu també

[modifica]