tonsurar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /tun.suˈɾa/
Occidental: nord-occidental /ton.suˈɾa/, valencià /ton.suˈɾaɾ/

Verb[modifica]

tonsurar trans.

  1. Afaitar la coroneta del cap.
  2. Conferir el grau de clergue amb la cerimònia de tonsura.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: tonsuro, tonsura, tonsurem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ton·su·rar (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ton.suˈɾaɾ/, meridional \toŋ.suˈɾaɾ\
Americà: alt /ton.s(u)ˈɾaɾ/, baix \toŋ.suˈɾaɾ\, austral /ton.suˈɾaɾ/

Verb[modifica]

tonsurar trans. ‎(present tonsuro, passat tonsuré, futur tonsuraré)

  1. tonsurar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ton·su·rar (3)