tol·le-tol·le
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˌtɔɫ.ɫəˈtɔɫ.ɫə/, /ˌtɔ.ɫəˈtɔ.ɫə/ balear /ˌtɔɫ.ɫəˈtɔɫ.ɫə/ Occidental: /ˌtɔɫ.ɫeˈtɔɫ.ɫe/, /ˌtɔ.ɫeˈtɔ.ɫe/
- Etimologia: Del llatí tolle, imperatiu del verb tollō («treure»), usat com a interjecció amb repetició en l'Evangeli tolle! tolle! («fora!»)
Nom
[modifica]tol·le-tol·le m. (plural tol·le-tol·les)
- Confusió i crits de la multitud que conspira esvalotada contra algú.
Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: tol·le·tol·le (4)