Vés al contingut

tol·le-tol·le

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˌtɔɫ.ɫəˈtɔɫ.ɫə/, /ˌtɔ.ɫəˈtɔ.ɫə/
balear /ˌtɔɫ.ɫəˈtɔɫ.ɫə/
Occidental:  /ˌtɔɫ.ɫeˈtɔɫ.ɫe/, /ˌtɔ.ɫeˈtɔ.ɫe/
  • Etimologia: Del llatí tolle, imperatiu del verb tollō ‎(«treure»), usat com a interjecció amb repetició en l'Evangeli tolle! tolle! ‎(«fora!»)

tol·le-tol·le m. ‎(plural tol·le-tol·les)

  1. Confusió i crits de la multitud que conspira esvalotada contra algú.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: tol·le·tol·le (4)

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3