titulitis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ti.tuˈɫi.tis/
• Rimes: -itis
• Etimologia: Del castellà titulitis, de título i el sufix -itis, segle XXI.

Nom

titulitis f. ‎(només en singular)

1. (castellanisme) titolitis

   «Desincentivar la titulitis endèmica i la mitificació de la universitat no es pot fer amb un model productiu de sol i platja.» (Arnau Rius Llorens, «Cobrar per estudiar una FP», Nació Digital, març 2021)

Miscel·lània

• Síl·labes: ti·tu·li·tis (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ti.tuˈli.tis/, meridional /ti.tuˈli.tih/

Americà: alt /ti.tuˈli.t(i)s/, baix /ti.tuˈli.tih/, austral /ti.tuˈli.tis/

• Rimes: -itis
• Etimologia: De título i el sufix -itis, segle XXI.

Nom

titulitis f. ‎(només en singular)

1. (col·loquial, humorístic, despectiu) titolitis

   «Los títulos ya no impresionan a las empresas, la era de la titulitis ha pasado. Ahora la palabra es TALENTO.» (ML Cobián, «Se acabó la titulitis: ahora buscar trabajo se basa en mostrar tu talento (y para muchos esto es más terrorífico que Pennywise)», Zumo de Empleo, 2019)

   Els títols ja no impressionen les empreses, l'era de la titolitis ha acabat. Ara la paraula clau és TALENT.

Sinònims

• credencialismo

Miscel·lània

• Síl·labes: ti·tu·li·tis (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre titulitis