titubar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ti.tuˈβa/, valencià /ti.tuˈβaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Homòfon: titubà
  • Etimologia: Del llatí titubare, segle XV

Verb[modifica]

titubar intr.

  1. forma alternativa de titubejar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: titubo, tituba, titubem

Derivats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot


Castellà
[modifica]

Peninsular: \ti.tuˈβaɾ\
Americà: alt /t(i).tuˈbaɾ/, baix \ti.tuˈβaɾ\

Verb[modifica]

titubar ‎(present titubo, passat titubé, futur titubaré)

  1. forma alternativa de titubear

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ti·tu·bar (3)