titubar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ti.tuˈβa/
Occidental:	nord-occidental /ti.tuˈβa/
	valencià /ti.tuˈbaɾ/, /ti.tuˈβa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: titubà
• Etimologia: Del llatí titubare, segle XV.

Verb

titubar intr.

1. Forma alternativa de titubejar.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	titubar			haver titubat
gerundi	titubant			havent titubat
participi	titubat, titubada, titubats, titubades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	titubo	titubes	tituba	titubem	titubeu	tituben
	titube						val
	titubi						sept
	titub			titubam	titubau		bal
imperfet	titubava	titubaves	titubava	titubàvem	titubàveu	titubaven
passat simple	titubí	titubares	titubà	titubàrem	titubàreu	titubaren
futur	titubaré	titubaràs	titubarà	titubarem	titubareu	titubaran
condicional	titubaria	titubaries	titubaria	titubaríem	titubaríeu	titubarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	titubi	titubis	titubi	titubem	titubeu	titubin
	titube	titubes	titube			tituben	occ, bal
imperfet	titubés	titubessis	titubés	titubéssim	titubéssiu	titubessin
		titubesses		titubéssem	titubésseu	titubessen
	titubàs	titubassis	titubàs	titubàssim	titubàssiu	titubassin	bal
		titubasses		titubàssem	titubàsseu	titubassen	val, bal (1)
	titubara	titubares	titubara	titubàrem	titubàreu	titubaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	tituba	titubi	titubem	titubeu	titubin
	–				titubau		bal
	–		titube			tituben	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... titubat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... titubar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... titubat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... titubat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... titubat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... titubat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... titubar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... titubat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... titubat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... titubat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: titubo, tituba, titubem

Derivats

• titubejar

Miscel·lània

• Síl·labes: ti·tu·bar (3)
• Anagrames: atribut, butirat, tributa, tributà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ti.tuˈβaɾ\

Americà: alt /t(i).tuˈbaɾ/, baix \ti.tuˈβaɾ\

• Rimes: -aɾ

Verb

titubar ‎(present titubo, passat titubé, futur titubaré)

1. forma alternativa de titubear

Miscel·lània

• Síl·labes: ti·tu·bar (3)