tiroteig

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ti.ɾuˈtɛt͡ʃ/, balear /ti.ɾoˈtət͡ʃ/, /ti.ɾuˈtɛt͡ʃ/

Occidental: /ti.ɾoˈtet͡ʃ/

• Rimes: -ɛtʃ
• Etimologia: Deverbal de tirotejar, segle XIX, calc del castellà tiroteo.
• Anagrames: tirotegi, tirotegí

Nom

ti·ro·teig m. ‎(plural tiroteigs o tirotejos)

1. Acció de tirotejar, de tirar trets a discreció.

Traduccions

Traduccions: tiroteig

• Anglès: firing ^(en), shooting ^(en)
• Castellà: tiroteo ^(es) m.

• Francès: fusillade ^(fr) f.

Verb

ti·ro·teig

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tirotejar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC