tiroteig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ti.ɾuˈtɛt͡ʃ/, balear /ti.ɾoˈtət͡ʃ/, /ti.ɾuˈtɛt͡ʃ/

Occidental: /ti.ɾoˈtet͡ʃ/

• Rimes: -ɛtʃ
• Etimologia: De tirotejar i la desinència Ø, calc del castellà tiroteo, segle XIX.

Nom

tiroteig m. ‎(plural tiroteigs o tirotejos)

1. Acció de tirotejar, de tirar trets a discreció.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: firing ^(en), shooting ^(en)
• Castellà: tiroteo ^(es) m.

• Francès: fusillade ^(fr) f.

Verb

tiroteig

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tirotejar

Miscel·lània

• Síl·labes: ti·ro·teig (3)
• Anagrames: tirotegi, tirotegí

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, DAlg