Vés al contingut

tinya

De Viccionari
Potser volíeu: tinyà

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈti.ɲə/, occidental /ˈti.ɲa/
  • Rimes: -iɲa
  • Etimologia:
[1] Del llatí tinea ‎(«paràsit domèstic»), per suposar que la infecció era provocada per un paràsit.
[2] Del quítxua tinya ‎(«tambor petit»).

tinya f. ‎(plural tinyes)

  1. Infecció per fongs de la pell que afecta a la pell amb escates i crostes.
  2. Instrument membranòfon de percussió similar a un tambor propi de la zona dels Andes.

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

tinya ‎(infinitiu tenyir)

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tenyir
  2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tenyir
  3. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb tenyir

tinya ‎(infinitiu tinyar-se)

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tinyar-se
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tinyar-se

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Anglès

[modifica]

tinya

  1. tinya

Vegeu també

[modifica]
  • tinya. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Castellà

[modifica]
Peninsular: /ˈtiɲ.ʝa/
Americà: alt /ˈtiɲ.ʝa/, baix \ˈtiŋ.ʝa\, austral \ˈtiɲ.ʒa\

tinya f. ‎(plural tinyas)

  1. tinya

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: tin·ya (2)

Vegeu també

[modifica]
  • tinya. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Francès

[modifica]

tinya f. ‎(plural tinyas)

  1. tinya

Vegeu també

[modifica]
  • tinya. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].