tinent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tiˈnen/
	balear /tiˈnent/, /tiˈnen/
Occidental:	nord-occidental /tiˈnen/
	valencià /tiˈnent/, /tiˈnen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: (pendent)

Adjectiu

tinent m. ‎(femení tinenta, plural masculí tinents, plural femení tinentes)

1. Que té o posseeix alguna cosa.
2. Que resisteix els esforços per deformar-lo.
3. contigu

Traduccions

que posseeix alguna cosa

• Anglès: tenant ^(en), holder ^(en)
• Castellà: teniente ^(es) m.

Nom

tinent m. f. ‎(plural tinents)

1. Persona que té o posseeix alguna cosa.

Traduccions

Persona que posseeix alguna cosa

• Anglès: tenant ^(en), holder ^(en)
• Castellà: teniente ^(es) m.

Nom

tinent m. ‎(plural tinents, femení tinenta)

1. Grau genèric als cossos militars o paramilitars, generalment situat entre l'alferes i el capità.
2. Persona que ocupa el lloc d'un altre, a qui representa.

   Tinent d'alcalde.

Compostos i expressions

• segon tinent
• tinent coronel
• tinent de corregidor

Traduccions

Grau militar

• Anglès: lieutenant ^(en)
• Castellà: teniente ^(es) m.

Nom

tinent m. ‎(plural tinents)

1. Obstacle on s’enganxen els ormeigs de pesca.

Variants

• atinent

Miscel·lània

• Síl·labes: ti·nent (2)
• Anagrames: intent, tenint, tinten

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC