Vés al contingut
- Pronúncia(i): /tiˈa/
- Rimes: -a
- Etimologia: Del lígur tian o occità tian, del grec antic τήγανον (tḗganon, ‘cassola’), segle XIX. Compareu amb el napolità tiano i el sicilià tianu.
- Síl·labes: ti·à (2)
- Anagrama: tai
- Obres de referència: DCVB