Vés al contingut

tendigueves

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

tendigueves

  1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de tendir.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ten·di·gue·ves (4)