temptege

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

temptege

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de temptejar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb temptejar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb temptejar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb temptejar