tantus
Llatí
[modifica]- Pronúncia (AFI): /ˈtan.tʊs/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu to- , emprat originàriament com a demostratiu.
Adjectiu
[modifica]tantus m., tanta f., tantum n.
Declinació
[modifica]Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
| Cas | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
| Nominatiu | tantus | tanta | tantum | tantī | tantae | tanta | |
| Vocatiu | tante | tanta | tantum | tantī | tantae | tanta | |
| Acusatiu | tantum | tantam | tantum | tantōs | tantās | tanta | |
| Genitiu | tantī | tantae | tantī | tantōrum | tantārum | tantōrum | |
| Datiu | tantō | tantae | tantō | tantīs | |||
| Ablatiu | tantō | tantā | tantō | tantīs | |||
Derivats
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, 1956, p.1086-1087