tangent

Català

Oriental:	central /təɲˈʒen/
	balear /təɲˈʒent/, /təɲˈʒen/
Occidental:	nord-occidental /taɲˈd͡ʒen/
	valencià /taɲˈd͡ʒent/, /taɲˈd͡ʒen/

Rimes: -ent
Etimologia: Del llatí tangentis, participi present del verb tangĕre ‎(‘tocar’), segle XIX.

tangent inv. ‎(plural tangents)

(matemàtiques) Varietat que n'interseca una altra en un punt on totes dues tenen la mateixa curvatura.

tangent f. ‎(plural tangents)

(matemàtiques) Recta tangent.
(matemàtiques) Raó entre el sinus i el cosinus d'un valor donat, que coincideix i pot ser definida en la circumferència goniomètrica com la longitud del segment amb origen en la intersecció de la circumferència amb l'eix horitzontal, direcció tangent a l'arc en l'origen del segment i final en la prolongació del radi.

tangent [1-2]