tambor parlant

De Viccionari


Català
[modifica]

Nom[modifica]

tambor parlant m. ‎(plural tambors parlants)

  1. Instrument membranòfon de membrana doble constituït per una caixa de ressonància en forma de rellotge de sorra, amb les membranes unides per diverses cordes, el qual se subjecta sota el braç i es toca amb una baqueta corbada mentre s'exerceix més o menys pressió sobre les cordes per ajustar l'afinació, i que emet sons que recorden els d'una llengua tonal.

Notes[modifica]

És un instrument originari de l'oest de l'Àfrica. Rep diferents noms locals, segons la zona (tama, gangan, dundun, kalungu, etc.).

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]