tafetà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tə.fəˈta/, occidental /ta.feˈta/
• Rimes: -a
• Etimologia: Del persa تافته ‎(tâftah, «drap de seda»), segle XIV.

Nom

tafetà f. ‎(plural tafetans)

1. Roba fina de seda.
2. Cul.
3. Espècie de veta de seda.
4. Llaç per fer bonic.
5. Encenall que fa el fuster amb el ribot.

Variants

• tafatà (arcaic), safatà (dialectal)

Traduccions

Roba fina de seda

• Castellà: tafetán ^(es)
• Francès: taffetas ^(fr)
• Llatí: serica tela subtilior

Cul

• Castellà: tabalario ^(es), tafanario ^(es)
• Francès: cul ^(fr)

Espècie de veta de seda

• Castellà: cinta ^(es)
• Llatí: serica tenia

Llaç

• Castellà: lazo ^(es)
• Francès: ruban ^(fr)
• Llatí: laqueus ^(la)

Encenall

• Castellà: viruta ^(es), cepilladura ^(es)
• Francès: copeau ^(fr)
• Llatí: schidia ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: ta·fe·tà (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.