täcka

De Viccionari


Suec
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈtɛkːa/
  • Etimologia: Documentat en suec antic en la forma þækkia, del nòrdic antic þekja, com també el danès tække, el noruec tekkja / tekkje, l'islandès þekja i el feroès tekja. El mot escandinau és un reflex del protogermànic *þakjaną, del qual deriven també l'anglès thatch (< þeċċean), el neerlandès dekken, el frisó occidental dekke i l'alt alemany decken). En última instància, de l'arrel protoindoeuropea *(s)teg- («cobrir»), reflectida també pel grec στέγω ‎(stégō) i el llatí tegō.

Verb[modifica]

täcka ‎(present täcker, pretèrit täckte, supí täckt, imperatiu täck)

  1. cobrir, tapar

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]