Vés al contingut

sus

De Viccionari

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈsus/
  • Rimes: -us
  • Etimologia: Del llatí vulgar *sūsum, de sūrsum ‎(«amunt»).

Interjecció[modifica]

sus

  1. (balear) tret de sortida
    «D'aquí al pou Jurà i tornar: qui perdi, donarà dues escopinyes a l'altre, entesos? Dues, no; una. Una. Un, dos, tres, sus (Guillem Frontera, La mort i la pluja, 2008)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB

Català antic[modifica]

  • Etimologia: Del llatí vulgar *sūsum, de sūrsum ‎(«amunt»).

Preposició[modifica]

sus

  1. damunt, sobre
    «Els Francesos hagueren parades lurs tendes e llurs pavellons sus al pla.» (Crònica de Bernat Desclot)
  2. prop

Derivats[modifica]

Interjecció[modifica]

sus

  1. fuig
  2. ordre per avançar
    El sus i a «ellos» (dita popular)

Compostos i expressions[modifica]

Nom[modifica]

sus m.

  1. (escacs) escac (posar el rei en perill)

Vegeu també[modifica]

Occità[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈsys/
  • Àudio: Bearn

Preposició[modifica]

sus

  1. damunt, sobre

Contraccions[modifica]