suplent

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /suˈpɫen/, balear /suˈpɫent/, /suˈpɫen/
Occidental: nord-occidental /suˈpɫen/, valencià /suˈpɫent/, /suˈpɫen/
  • Etimologia: Del llatí supplens, segle XIX.

Adjectiu[modifica]

su·plent inv. ‎(plural suplents)

  1. Que supleix algú altre.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

su·plent m. f. ‎(plural suplents)

  1. Persona que supleix les funcions d’algú altre.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]