superlatiu

Català

• Pronúncia: oriental /su.pər.ɫəˈtiw/, occidental /su.peɾ.ɫaˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí superlativus, segle XV

Nom

su·per·la·tiu m. ‎(plural superlatius)

1. Grau d'un adjectiu que designa la màxima expressió d'una qualitat.

Traduccions

Traduccions: superlatiu

• Anglès: superlative ^(en)
• Castellà: superlatvo ^(es)

• Francès: superlatifs ^(fr)
• Italià: uperlativo ^(it)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC