successus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sʊkˈkɛs.sʊs/
• Etimologia: De succēdere.

Adjectiu

successus m., successa f., succcessum n.

1. ascendit
2. reeixit

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	successus	successa	succcessum		successī	successae	successa
Vocatiu	successe	successa	succcessum		successī	successae	successa
Acusatiu	successum	successam	succcessum		successōs	successās	successa
Genitiu	successī	successae	successī		successōrum	successārum	successōrum
Datiu	successō	successae	successō		successīs
Ablatiu	successō	successā	successō		successīs

Nom

successus m. ‎(genitiu successūs)

1. eixida
2. avançament
3. successió

Declinació

4a declinació -us, -ūs

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	successus	successūs
Vocatiu	successus	successūs
Acusatiu	successum	successūs
Genitiu	successūs	successuum
Datiu	successuī	successibus
Ablatiu	successū	successibus