substractio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sʊpˈtrak.tɪ.oː/
• Etimologia: Derivat de subtrahō

Nom

subtractiō f. ‎(genitiu subtractiōnis)

1. sostracció

   Ex.:Subtractio est, propositis duobus numeris, majoris ad minorem excessus inventio.— (traducció:«La sostracció és, donats dos nombres, la trobada de l'excedent després d'extreure al major la quantitat del menor.»)

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	subtractiō	subtractiōnēs
Vocatiu	subtractiō	subtractiōnēs
Acusatiu	subtractiōnem	subtractiōnēs
Genitiu	subtractiōnis	subtractiōnum
Datiu	subtractiōnī	subtractiōnibus
Ablatiu	subtractiōne	subtractiōnibus