substantivàreu

Potser volíeu: substantivareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /sups.tən.tiˈβa.ɾəw/, balear /sups.tən.tiˈva.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /sups.tan.tiˈβa.ɾew/
	valencià /sups.tan.tiˈva.ɾew/, /sus.tan.tiˈβa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

substantivàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de substantivar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb substantivar

Variants

• [2] substantivéssiu, substantivésseu, substantivàssiu, substantivàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: subs·tan·ti·và·reu (5)