sublimis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sʊˈbliː.mɪs/
• Etimologia: Del prefix sub- i limis, en el sentit de «contemplat des del punt baix de la muralla».

Adjectiu

sublīmis m., f., sublīme n. ‎(comparatiu sublīmior, superlatiu sublīmissimus)

1. suspès en l'aire
2. elevat
3. sublim, distingit, admirable, inabastable

Declinació

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	sublīmis	sublīme		sublīmēs	sublīmia
Vocatiu	sublīmis	sublīme		sublīmēs	sublīmia
Acusatiu	sublīmem	sublīme		sublīmēs	sublīmia
Genitiu	sublīmis			sublīmium
Datiu	sublīmī			sublīmibus
Ablatiu	sublīmī			sublīmibus

Adjectiu

sublīmīs

1. datiu masculí/femení/neutre plural de sublīmus
2. ablatiu masculí/femení/neutre plural de sublīmus