Vés al contingut

subiugo

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /sʊˈbɪ.ʊ.ɡoː/
  • Etimologia: Del prefix sub- i iugō.

Verb

[modifica]

subiugō ‎(1a present?), subiugās ‎(2a present), subiugāre ‎(infinitiu), subiugāvī ‎(perfet), subiugātum ‎(supí)

  1. subjugar, sotmetre, jo subjugo
    «Quibus auditis Maximianus laetus suscepit hanc legationem et iter arripiens cum Mauricio Britanniam petebat, petendo subiugabat Francorum urbes, subiugando aurum et argentum coacervabat militesque sibi undique associabat.» ([1])
    En sentir això, Maximilià acceptà de bon grat l'ambaixada i es posà en marxa amb Maurici, cap a la Gran Bretanya, sotmetent les ciutats dels francs, acumulant or i plata dels soldats subjugats.

Variants

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  1. Geofrey de Monmouth Historia Regum Britanniae, 1136