subiugo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sʊˈbɪ.ʊ.ɡoː/
• Etimologia: Del prefix sub- i iugō.

Verb

subiugō ‎(1a present^?), subiugās ‎(2a present), subiugāre ‎(infinitiu), subiugāvī ‎(perfet), subiugātum ‎(supí)

1. subjugar, sotmetre, jo subjugo

   «Quibus auditis Maximianus laetus suscepit hanc legationem et iter arripiens cum Mauricio Britanniam petebat, petendo subiugabat Francorum urbes, subiugando aurum et argentum coacervabat militesque sibi undique associabat.» ()

   En sentir això, Maximilià acceptà de bon grat l'ambaixada i es posà en marxa amb Maurici, cap a la Gran Bretanya, sotmetent les ciutats dels francs, acumulant or i plata dels soldats subjugats.

Variants

• subjugō