suber

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsuː.bɛr/
• Etimologia: Del prefix sub- i uber.

Nom

sūber n. ‎(genitiu sūberis)

1. suro

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	sūber	sūbera
Vocatiu	sūber	sūbera
Acusatiu	sūber	sūbera
Genitiu	sūberis	sūberum
Datiu	sūberī	sūberibus
Ablatiu	sūbere	sūberibus

Derivats

• sūbĕrĭes ‎(«alzina surera»)

Vegeu també

• Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, Oxford: Clarendon Press, 1879, suber